La tulipa

Tu no estiguis trista,
que tots els migdies del món
t'esperen perquè hi visquis,
i si estàs trista
jo em moro una mica.

Explica'm qualsevol cosa
i cantem el que tu vulguis.
T'estimo
com si saltés al buit.
No canviarà pas això.

Sobretot no estiguis trista
i enlaira la mirada,
deixa que hi toqui la tarda
i que voli a dalt de tot.

Esbós 6 (la nit)

Una idea que vaig gravar ahir a la nit.

Nou videoclip per a "Els tons pàl·lids"

És evident que jo i en Toni López tenim bastant temps lliure, per això aquests dies hem començat a gravar un nou videoclip. Serà per a la cançó de "Els tons pàl·lids" i estem bastant motivats amb la idea. A continuació podeu veure el Making Of del primer dia de Rodatge!

El disc

Feia dies que volia fer un petit escrit del que va ser la gravació del disc i l'altre dia vaig aprofitar aquesta notícia de l'Osona Rock per fer-lo.
A continuació el podeu llegir:



El disc és d'un color blavós, amb una franja lila i una part més blanquinosa a la banda de baix. Hi han uns arbres i aigua, i les lletres estan a la part de sobre. Jo plegava de treballar a les 14:30, dinava i anava cap a Terrassa. Gravàvem de 16:30 a 23h. Si tocava gravar cajons, en Bernat venia amb mi, i si tocaven contrabaixos venia en Jaume amb bus des de Barcelona. Allà ens trobàvem amb en Jordi Hernández, de Centermúsic, ens posàvem els cascos i anàvem muntant les cançons. Jo tenia una llibreta amb anotacions per a cada tema i una espècie d'horari per saber què tocava fer. Després van venir les guitarres i les veus, que era el que tenia més pistes i coses estranyes, i al final les col·laboracions. Crec que el més important del disc és que està viu; te cor. I que és nostre de veritat. La música l'hem anat trobant a la nostra manera des del principi, per això es fa tan complicat posar-li una etiqueta. Després, cap allà a les 21h, paràvem una estona i anàvem a sopar. Anàvem a un bar que hi havia al costat. La sensació era d'estar submergit a dintre l'aigua i sentir un fiambreig greu i constant. Era una pausa que servia per apartar-se de les cançons i mirar-les des de sobre, totalment saturats. En el disc he intentat no parlar de tonteries, no volia dir res que no m'importés de veritat. I després, hi han els ulls de la gent, que et miren i et fan petit a vegades. Mai saps del tot què hauries de dir. Però això ja no importa tant. Ara la feina ja està feta.

gravant loops a Menorca

Sevilla

Les dones avancen pels carrers amb els seus pits,
i les seves cames,
i els seus ulls fantàstics.
La llum s'estén càlida,
entre les parets desordenades de la ciutat.
Estic a l'apartament Jesus del Gran Poder
i sóc el papi.
Em sento realment bé.
No tinc cap pressa,
no em miren els ulls de ningú.
Escric això des de la terrasseta d'un xiringuito
encapsat entre els carrers minúsculs
d'un casc antic.

Els ocells blancs i els sòcols de pedra
s'escampen pel terra,
entre tarongers i persones,
i els migdies
són llisos i amples.
La vida és immensa
i és teva.

(març de 2011)

Samarreta

Hem fet samarretes del grup!
si algú està interessat en comprar-ne una, en trobarà a tots els concerts de Guillem Ramisa & El teu pare.