dijous, 17 de març de 2016

M'he traslladat

fa uns mesos que he traslladat el blog a la nova web. Si voleu seguir estant al corrent del que vaig penjant, ho trobareu aquí: (http://guillemramisa.com/blog/)

Moltes gràcies a tots per l'interès!

dijous, 31 de desembre de 2015

AQUEST SOL HI ÉS PER TOTS



Aquest disc em serveix de sobres per resumir el meu 2015. Ha set de tros el projecte que m'ha portat més temps, que m'ha fet conviure amb més persones, i del que n'estic més orgullós.
Aquí dins hi ha bona part del que he sentit aquest any; la gent que m'estimo i que m'ha fet costat.
L'escolto i recordo on vaig escriure cada cosa.
Recordo els assajos, el concert de presentació, els viatges, les trucades, etc...
Aquest disc, a més, ha portat tot de coses bones que faran que aquest 2016 sigui encara més bo.
No hi ha res millor que lluitar per algo i tirar-ho endavant.

AQUEST SOL HI ÉS PER TOTS
TENS ELS ULLS PLENS DE FLORS.

Bon any a tothom!

divendres, 11 de desembre de 2015

Mestres de l'arrossegament

No tothom està preparat
per ser un mestre de l'arrossegament.
S'ha d'aguantar la pressió,
no posar-se nerviós
quan et queden, només,
30 o 40 euros.
Saps que, d'alguna manera o altra,
apareixerà alguna “cosa”
quan estiguis a punt de tocar fons.
Però s'ha d'aguantar la pressió.

Els mestres de l'arrossegament
es neguen a treballar 9 hores
en una fàbrica.
Van fent “històries”
i la vida tira endavant.
En parlàvem amb en Toni López;
no tothom està preparat
per l'art de l'arrossegament.

Alla + Claire

A vegades et cauen regals del cel. 
L'Ari Bre Bre ha fet aquest vídeo on utilitza un parell de textos meus, “Perdre el present” i “La tristesa de totes les coses”, a més de un fragment de The Picture of Dorian Gray. Tot adaptat a la seva manera i en anglès.



divendres, 27 de novembre de 2015

Somehow (Original Soundtrack)

Finalment he trobat el moment per penjar la Banda Sonora que vaig fer per a la pel·lícula Somehow, del director coreà Kyu Jun Cho.
Estic molt content de poder-vos ensenyar aquesta feina. Espero que us agradi.


dilluns, 9 de novembre de 2015

Aquest sol hi és per tots (La gravació)

Doncs ja està. Ja està. Sembla mentida. Han set uns mesos molt intensos d'escriure, de gravar i de pensar i pensar en les cançons. Des del principi que buscava els músics, fins ara que hem fet el concert de presentació. Ha passat temps, però ha valgut la pena.
Volia fer-ho de la millor manera, amb els recursos escassos que tenia, i ha sortit bé.

No passa cada dia que es treu un disc. En un disc hi ha tota una època, una etapa de la vida. Ha set esgotador, però ha valgut molt la pena.
En Bernat Gurt va gravar les bateries al març, ho vàrem fer amb en Turre (Jordi Torrents), al local de La iaia, i segurament això ha set el més encertat i el que ens ha ajudat més en tot aquest procés. Ell ens va donar bons consells i confiança. És una persona amb un caràcter excepcional i una capacitat per transmetre energia molt bèstia. Quedàvem de bon matí, i després de fer un cafè, en Bernat començava a gravar. Tots estàvem entusiasmats i la veritat és que seran uns dies que recordarem sempre.


Després varen venir els baixos, amb en Jordi Crosas. Sessions intenses i partides d'escacs. I bones converses sobre l'art i la música. Ha set una sort poder gravar els baixos amb ell.


Varen venir tardes i vespres gravant guitarres amb en Pau Sitjà. Sopars i il·lusió, perquè les cançons ja començaven a agafar forma. Penso que la guitarra d'en Pau té un fort protagonisme en aquest disc i n'estic molt content. És una persona amb molt talent i gust.


Tot el que va venir després va ser un treball individual força dur. Les meves guitarres, les veus, lletres que havia d'escriure. Decisions a l'hora d'enfocar les cançons, els noms... Gravava a les nits perquè els sorolls del carrer no donessin problemes. Van ser molts dies de dormir poc.
Quan va venir a gravar l'Ernest Crusats va al·lucinar amb la paradeta que tenia muntada al garatge de casa.

A l'estiu vaig estar fora. Va ser un viatge en el que vaig passar força temps escrivint i pensant en la música, però també vaig desconnectar molt. Llavors, al setembre, va haver-hi una cursa contra rellotge per acabar-ho tot a temps. Acabant les últimes lletres, gravant veus, treballant amb en Clément en la mescla, fent el disseny amb en Jaume Salés... Tot havia d'estar a temps per tenir els discs el dia de la presentació.
La lletra de “Camí trencat” la vaig escriure pràcticament tota la mateixa nit que la vaig gravar, l'últim dia que tenia per enviar les pistes a l'estudi.
Molt content, per cert, d'haver fet la mescla i el master a Boss Hog Studio. I també de com han quedat les il·lustracions d'en Jaume i les lletres d'en Gerard Rodríguez.

Guillem Ramisa - Aquest sol hi és per tots

Ara comença una altra cosa, una etapa que neix de tot això. El concert de presentació va ser emocionant i sincer, vàrem quedar entusiasmats, i vull continuar amb els directes. Esperem que tot vagi bé.

Aquí teniu "Aquest sol hi és per tots":



dilluns, 14 de setembre de 2015

El final



Les coses s'acaben. Arriben fins al canto d'un camí altíssim i cauen al buit. Totes les coses que s'acaben i moren, apaguen una estrella.
Nosaltres som recipients buits de coses que acaben i comencen.
Ara, aquest meu viatge també s'acaba. Avui plouen gotes grises i dèbils a Hong Kong. Plou distància i final. La vida em plega i em guarda un altre cop.
Viatjar serveix per no trobar mai el lloc. Per arribar perdudíssim al lloc de sempre. He estirat el món un tros més. Ho he empetitit tot. I tinc molt menys clar què m'importa.
Avui tinc ombres doblegant-se'm dins. No estic tranquil.
M'espera un viatge molt llarg fins a casa, i allà m'hi espera el cartró de sempre. M'hi espera el cartró de sempre. I no estic tranquil. Tinc una amenaça a dins. Un gos bordant lligat a una cadena tensa. Un gos que em mataria si pogués arrencar aquesta cadena tensa. Una cadena tensa com una mandíbula.
Avui tinc una amenaça a dins.

(Hong Kong, 30-08-15)