dimecres, 10 de desembre de 2008

Temps de sometents



Aquest és el flyer de l'exposició "Temps de sometents", sobre la Guerra del Francès a la plana de Vic.
L'exposició es fa al Museu Episcopal de Vic (plaça Bisbe Oliva, 3) i l'hem dissenyada en Gerard i jo.
S'inaugurarà aquest divendres 12 de desembre a les 8 de la tarda, si podeu aneu-hi perquè estarà molt bé.
Si no hi podeu anar aquest divendres, teniu fins a l'abril per anar-la a veure algun matí, és gratuïta.

dimarts, 2 de desembre de 2008

els tons pàlids

Avui se’n va un dilluns
S’esmuny i mira enrere.

M’he llevat cada dia
I cada dia he viscut.

A vegades és tan dolça…
Dolça no és una paraula que hauria de dir jo,
Però a vegades ho és la vida.

A vegades el sol es pon
I els colors es despleguen
Com un estany de llum,

I em fa falta ben poc,
Poquíssim.
Els tons pàlids de l’hivern
Tenyeixen la boira
Com si parléssin en veu baixa.

A mi m’agrada viure,
Em tornaré a posar la cançó
I acabaré d’escriure això,

Com si passegés tranquilament.

dissabte, 29 de novembre de 2008

Opac

Mira’m a la finestra del subterrani
Amb les mans arrugades.
El vent m’acarícia tan quietament
Que em cau per sobre.

Abans parlabem per internet
Però ara no es conecta mai,
No hi te
Amb qui parlar.
I guardo dins una caixeta
Un torrent de tristesa i ràbia
Incandescent.

Mira’m davant aquesta persiana
Tan i tan
ben tancada.
Mira’m amb els ulls ben oberts
Mira’m agafant-me pel coll.
Amb les mans i els colzes
I els punys, Mira’m.

Vull que ho vegis bé

Jo soc això.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Víctimas de la monotonía - Volveré a nacer mañana


Víctimas de la Monotonía - Volveré a nacer mañana from antoniufever on Vimeo.

Aquí teniu el videoclip de la cançò "Volveré a nacer mañana", de la maqueta de Víctimas de la monotonía (Frío).

Filmat i produït per Toni López, "Isho Studio" de Girona. Per a més informació: www.isho.es

divendres, 24 d’octubre de 2008

Videoclip!

Els dits freds

oh Marta! el teu comentari m’ha commogut! Escriure un poema al blog per fer-te contenta:


Se’m tanquen els ulls,
I que bé que siguis tan feliç ara.

Arrossego un núvol a sobre la mirada
i plovisqueja

Tinc els dits freds

Explica’m quina vida estic visquent,
Hi fa un silenci terrible.

Ara sí,
agàfat fort i ensenya a tothom
aquest somriure tan hipòcrita,
Estan fins a la polla de llegir poemes tristos,

I jo també.

dilluns, 13 d’octubre de 2008

dilluns, 11 d’agost de 2008

Les mosques

Em pots venir
i tallar-me una cama,
i potser t'escric un altre poema
si em fas prou mal.
Però potser no,
perquè també podria parlar de les mosques,
que volen i volen,
i ostres,
quin animal tan apassionant.

dilluns, 4 d’agost de 2008

Camp de mines

He deixat els versos encallats a la memòria.
Em prou feines se què volia dir,

Estava tan avorrida...
I ens varem tirar per la finestra,
Ara ni la pols queda,
Ni la pols.

He marxat com qui travessa un camp de mines:
Fart de tot, fart de tot, faRT DE TOT!

Ja tindré temps per tornar a ser viu.

I si va amb un altre?
I si hi va, eh..?
Digues digues, què faràs si hi va?

i la paret és ben blanca
sí..

dijous, 24 de juliol de 2008

dimecres, 23 de juliol de 2008

A tu t’agradaria morir-te de pena?

Avui puc guardar els sentiments dins una caixa de sabates,
Avui puc anar tan borratxo que amb prou feines se quí soc.

Tinc un record a la butxaca,
Tinc un braç amputat.

Avui crec que plorava a la tarda.

Tinc un record a la butxaca.
Ves a saber.

dijous, 17 de juliol de 2008

La feina

les unitats en vermell.../ vermell!!/ això si que em mata / però en el fons / m'importa / una puta merda/

extracció feta per la Núria Armengol en plena conversa

dimecres, 2 de juliol de 2008

Exposició de "La mort"



Demà s'inaugura l'exposició de "La mort" al bar La Torratxa de Vic, organitzada per l'assossiació Artèria. Entre moltes altres obres també hi haurà el meu poema de la mort.

dimarts, 1 de juliol de 2008

La mort

Hi ha un colom sense un ull
I amb un xiclet enganxat a la pota.
I se li han trencat els dits,
i està brut i picoteja alguna cosa en una bossa,
al costat del contenidor.

I la misèria pot ser tan gran
I el mon tan cec.
I després travessa el carrer,
I ningú frena perquè pugui passar,
Però travessa igual,

I crec que busca alguna cosa
Perquè no es para, no es para mai.
I després un nen li ha volgut tirar una cossa,
Així, perquè sí.
I ha voleiat una mica amb les seves ales,
Que no acaben de ser ales,
I ara es belluga en aquell altre racó,
I crec que continua buscant alguna cosa.
Ningú si fixa massa,
I potser ell tampoc sap del tot què busca.

I quan es mori ja no hi serà
I de fet, no se què és més absurd.

dijous, 26 de juny de 2008

Parat

Em puc parar
i escriure com si et passés una ploma per l’esquena.
Em puc quedar parat
I necessitar-te,
I fer-ho com si una tormenta em caigués als braços.

I descordar-te els sostens,
Però no poder-ho fer.
I follar-te un cop rere l’altre,
Follar-te sense parar un cop rere l’altre,
Però no poder-ho fer.

I quedar-me parat.

dilluns, 23 de juny de 2008

L'amic anarquista que cuida les formes

Oh! estic molt emocionat de poder-ne parlar,
el meu amic anarquista que cuida les formes, sí!

ell em parla i em descriu paisatges magnífics
no te prejudicis de cap mena,
és avantguardista perquè sí!
Ell,
va contra el sistema,
una lluita aferrissada.

Et pot sorprendre amb les extravagàncies
més descabellades,
et pot recomanar Saló o los 120 días de Sodoma.
Ell és un geni.

No obstant cuida les formes.
Escriu poesia com un àngel,
ell és culta i refinat,
sensible.
Ell,
escampa els sentiments com si fossin pètals,
sobre un paper,

i te amics
que llegeixen el seus poemes
i s'emocionen,
grans amics rellevants en el camp literari.
Gent important.
I em censura els comentaris que li escric al blog.

És l'amic anarquista que cuida les formes.

dijous, 12 de juny de 2008

Les parets més grises del món

He vist els tuguris més plens de tristesa
Una tarda qualsevol.
Un bar sense finestres, una televisió,
Antena 3.

Un client que no te ulls.
Un mort davant la màquina.

Jo i l’altre client viu,
Taules enfrontades.
Mirem la televisió
Dins les parets més grises del món.

El cambrer no volia viure
N’estic convençut.

Vaig sortir d’allà i crec que la mort m’estirava cap endins.

La companyia

Algú pot necessitar companyia
Com si caigués per un barranc.

Pot estar tan enfeinat
Que pica amb el cap contra la paret.

Algú,
es pot cansar de morir.
Pot mirar una sèrie que no li agrada,
Setmana rere setmana,
O emborratxar-se un dimecres.

dimecres, 21 de maig de 2008

Un polsim de merda


Un dia estavem a classe, asseguts a la última fila. L’Isidre explicava enèrgicament el funcionament d’una impressora Offset i nosaltres lluitàvem per sobreviure, potser teníem resaca. En Gerard aguantava el tipo, fins i tot prenia apunts, i jo em recargolava per sobre la llibreta. Va ser en aquest moment que amb un intent desesperat d’escapar del present, vaig agafar un paper i vaig escriure: “Tinc l’ànima enganxada al sostre”. Vaig passar-li el full a en Gerard per comunicar-li el meu turment, ell se’l va mirar, va agafar el seu bolígraf vermell, i va escriure: “mentre la cervesa m’abaixa els pantalons”.

----------------------------------------

Ja està el llibre de poesia que hem escrit en Gerard i jo! La setmana que ve tindrem les copies impresses, les vendrem a 5 euros.
Apart de a nosaltres directament, també podreu comprar els llibres a la llibreria Can Contijoc de Manlleu, a la Jazz Cava i a la perruqueria VigArt de Vic, i al bar Desdelafinestra de Roda de Ter.


Je sais!!!
Je saAEAEis!!!
Je sais !!!
Que les ex c’est sexe c’est sexy!!!
pub pubb pubbb pub pupupub pubbbb

dimarts, 13 de maig de 2008

Em capbusso en l’estrés en el que nedes, jo també m’hi rebolco. Penso en tu a cops de colze, encara que el temps no em deixi. Tan romàntic que era quedar per esmorzar, i llavors ve el final de curs, sempre el final de curs, amb aquesta asfíxia cronometrada. O les obligacions dels projectes personals, sempre amunt i avall, amunt i avall, avall i avall.
Però ni se t’acudís descuidar-te de ser la millor del món i després anirem a sopar, a qualsevol lloc, a mi sempre més igual. T’explicaré la vida i et preguntaré si t’has enamorat aquesta setmana.
I quan marxem, ja podrem tornar a viure
com si res.

diumenge, 11 de maig de 2008

Anava caminant tranquil·lament i he xafat un cargol.
Quant de dolor en aquest mon.

dijous, 8 de maig de 2008

semarreta de merda


Aquest és el disseny de semarreta que vaig fer per a la campanya "semarretes de merda" de l'assossiació d'artistes Arteria. Els diferents dissenys de semarretes es varen vendre a vic el dia de les arts i estan a la venda per internet a través del seu bloc: http://arteriavic.bloc.cat

dilluns, 21 d’abril de 2008



Aquesta és la portada que he fet per la maqueta d'eskamot, uns punkis de Roda de Ter. Si els escoltes potser et descobreixes estampant un container contra una oficina de "la caixa".

divendres, 18 d’abril de 2008

Exposició de poesia de l'MT!





Aquí està! El meu poema de "la podrimenta sempre hi és" exposat arrugantment a la grandíssima exposició de poesia de l'MT, al bar l'Occità de Vic. Oh Yeah!

dimarts, 15 d’abril de 2008

La boira

Submergeix-te en un barranc d’apatia,
Abandona’t mentre els ulls es tiren per la finestra.

Pots enfilar la il•lusió
I cosir-te-la a la solapa,
Si et queda prou temps lliure.

I tot aquest grapat d’espatlles esperant que algú les abraci,
Atropellades per estampides d’obligacions
ombres ben educades i eficients,
mortes com el glaç les filles de puta,
que et diuen el que has de fer.

No tinguis una puta il•lusió.
En tot cas prioritza,
potser el diumenge.

La família t’aconsella.
Et pots tallar un dit amb les estisores
I fer-te una foto dient Lluís.
O pots podrir-te en una sala d’espera.

A mi em sudeu tots la polla!
Després la tristesa sagnant,
Apreta fort els punys.
Aquests cabrons ja senten prou dolor
Com vols que t’escoltin?

dissabte, 5 d’abril de 2008

portada Segle XIII




Aquesta és la portada que he fet per el nou single de Segle XIII. Dues cançons increïbles on les melodies s'enllacen per transportar-te a l'interior del pecat.

dissabte, 22 de març de 2008

divendres, 21 de març de 2008

La podrimenta sempre hi és

Està content perquè l’estimen
I no ho veu.
Però al cap de poc li amputaran les mans
I caminarà encorbat.

La podrimenta sempre hi és.

Somriu,
Si encara no t’han encès amb gasolina
Somriu,
Perquè tindrà un molt bon amic
Que estarà allà quan tu no hi siguis,
I serà molt comprensiu.

La podrimenta sempre hi és.

Vols emocions fortes?
Hi ha riuades d’homes esbudellats,
Tirats pels carrers
De l’amor.

Facis el que facis,
Que la sort t’acompanyi.

La podrimenta sempre hi és.

dijous, 6 de març de 2008

sms a les 2:15 am

T'envio una postal
per no sentir-me sol.

Als llavis.
et tinc als llavis,
estirat al meu costat
i passam la ma pel ventre.

La pell.
si camino pel teu cos em torno boig,
és com relliscar per sobre un pètal.

Els ulls.
tan aprop, però no els obris,
son dos horitzons i jo cauré dins seu.

La ma.
abaixa-la o no tornaré a respirar,
si no em clavo dins teu no soc ningú.

El perfum.
deixa'm que et respiri,
em conec tots els paisatges del teu coll.

La veu.
quan cridis fes-ho fort,
vull sentir-te tan endins com tu a mi,
i despès abraçam,
i jo també ho faré.

Bona nit!*

divendres, 29 de febrer de 2008

La boira (esbós esquizofrènic)

Em pots tallar les mans i el cap si vols
Tampoc sabria què dir-te

si vols em tallo les venes mentre follem
perquè vegis que encara estimo.

tota la pluja embolcallada dins les paraules;
confoses, tristes, estúpides.
La vida és;
confosa, trista, estúpida.

Però ahir reia sol a l'autobús,
i si t'haig de ser sincer
em fa falta ben poc per saltar d'alegria,

M'emmarco dins d'aventures
i no cardem; anar cego mola.

És la màgia de la boira,
a vegades és millor no veure el mon.

Dóna'm la pastilla
i deixa'm marxar de mi,
però a mi no em fa falta.
Em vols confondre o ni tan sols tu has preguntat?!
Tu m'estimes?

Jo?

No veig una merda.
és boira o formigó?

dijous, 24 de gener de 2008

Punxades a la nuca

Tinc com un buit a dins meu que em crema,
un buit ple d'espines clavades a l'estomac.
Ja m'agradaria a mi descuidar-me el dolor a casa,
però estic tan nerviós que no puc viure

la por, és la por, el terror.
què en serà de mi? m'estic deteriorant.
Si no ho escric crec que la febra em treurà els ulls
amb una cullera, amb nauseas
i aquests crits d'ultratumba,

tot ballant sobre el meu cap
la por s'enfila, el terror.
la suor freda m'enganxa a la roba i als llençols
i em plego desorbitat,
empapat de fàstic.

No ho vull, no ho vull!!
deixeu-me culpar algú
deixeu-me arrencar aquesta merda de cos

Quí us ha parit
us penseu que em cardareu per terra
jo he vingut aquí a viure
a viure!!

i mira’m
doblegat sobre la taula,
destrossant aquest tap

Entre gris i blanc

No em voldria pas atrevir a estar trist,
Submergit en aquest bar
Una tarda qualsevol
D’una vida qualsevol,

Que fàcil és tot quan la vida
està en pausa,
sí, diria que la dona de la meva vida
està a la taula del costat,
parlant amb un indesitjable

i jo em sento
el puto rei del mambo,
mare meva, una classe a la setmana,
a la setmana!
No em voldria pas atrevir a estar trist.

Per la tele sona un ritme pachanguero
Bastant alegre,
Empunyo el cafè amb llet
I em sento el rei del mambo.

dilluns, 14 de gener de 2008

punt neutre

Tot és un pel més descolorit del que et pensaves
i el terra se't va enganxant als peus.

En aquesta vida hi fa pudor com de resclosit
i de semen,
la gent es masturba sense parar
carregada de somnis,
i després tornen a la somnolència del dia a dia,
a la calderilla de les tragaperres.

..

Quin punt neutre tan inexpressiu

dimarts, 8 de gener de 2008

Barcelona

Barcelona
Oh Barcelona…
Immens motxoc de soroll i persones
I persones que miren al vuit.

Estruços amb el cap en un forat.
Barcelona te un verd i un cel preciós
A cada postal de les rambles.
Te un metro i una primavera
Tan bonics com el gris del paviment,
Oh Barcelona...

Si m’enamoro
Deixem-ho fer entre els teus dits,
Entre el teu exèrcit de noies
armades amb pits i cintures esveltes,
i mans que dibuixen horitzons dins una gàbia.

Si,
Quina sort venir-te a veure,
Quina sort, només venir-te a veure.
I els que hi neixen?
Ostres, a la botiga més gran del mon
Es claven els peus al terra.

Però tampoc n’hi ha per tant
Suposo.
jeje

dissabte, 5 de gener de 2008

jeje

em sento la mar de sol

dijous, 3 de gener de 2008