dijous, 26 de juny de 2008

Parat

Em puc parar
i escriure com si et passés una ploma per l’esquena.
Em puc quedar parat
I necessitar-te,
I fer-ho com si una tormenta em caigués als braços.

I descordar-te els sostens,
Però no poder-ho fer.
I follar-te un cop rere l’altre,
Follar-te sense parar un cop rere l’altre,
Però no poder-ho fer.

I quedar-me parat.

dilluns, 23 de juny de 2008

L'amic anarquista que cuida les formes

Oh! estic molt emocionat de poder-ne parlar,
el meu amic anarquista que cuida les formes, sí!

ell em parla i em descriu paisatges magnífics
no te prejudicis de cap mena,
és avantguardista perquè sí!
Ell,
va contra el sistema,
una lluita aferrissada.

Et pot sorprendre amb les extravagàncies
més descabellades,
et pot recomanar Saló o los 120 días de Sodoma.
Ell és un geni.

No obstant cuida les formes.
Escriu poesia com un àngel,
ell és culta i refinat,
sensible.
Ell,
escampa els sentiments com si fossin pètals,
sobre un paper,

i te amics
que llegeixen el seus poemes
i s'emocionen,
grans amics rellevants en el camp literari.
Gent important.
I em censura els comentaris que li escric al blog.

És l'amic anarquista que cuida les formes.

dijous, 12 de juny de 2008

Les parets més grises del món

He vist els tuguris més plens de tristesa
Una tarda qualsevol.
Un bar sense finestres, una televisió,
Antena 3.

Un client que no te ulls.
Un mort davant la màquina.

Jo i l’altre client viu,
Taules enfrontades.
Mirem la televisió
Dins les parets més grises del món.

El cambrer no volia viure
N’estic convençut.

Vaig sortir d’allà i crec que la mort m’estirava cap endins.

La companyia

Algú pot necessitar companyia
Com si caigués per un barranc.

Pot estar tan enfeinat
Que pica amb el cap contra la paret.

Algú,
es pot cansar de morir.
Pot mirar una sèrie que no li agrada,
Setmana rere setmana,
O emborratxar-se un dimecres.