dilluns, 30 de març de 2009

moments predisposats

Hi han moments que se’m carrèguen a l’esquena
Com si fóssin un bloc de pisos.
I les parpelles se’m tenquen somnolents
I les ganes d’encabir-me a un armari
Em bessen de la butxaca.

Moments predisposats a discutir,
Incansables,
Incansables.

I després per fi
Tindrà sentit barallar-se.

dilluns, 16 de març de 2009

En silenci

Els teus ulls m’afoguen,
si et quedes sense parlar
i em mires
com si em clavèssis a la paret.

I et puc llegir l’odi
a la nineta,

perquè no ens sabem entendre.