divendres, 28 d’agost de 2009

La finestra

El cel cau a trossets petits d’aigua
i després una calma suau
s’escampa mentre els ocells volen.

El blau torna llis,
la finestra s’obre
i l’aire atravessa el cos,
com si el tenyís.

A la pantalla una foto petita de tu.
Però jo escric el món
perquè tu hi ets,

sinó, els paisatges serien roques.

divendres, 7 d’agost de 2009

Pròximament el video

tema instrumental 2 amb veu from Mandagenberke on Vimeo.



Lo important és que en Toni es va negar a passar-me unes fotos semieròtiques (on se li veia un ombro) que ens varem tirar a les 6 del dematí, al•legant que "això al final semblarà el facebook". Tot i això a l'últim moment li he aconseguit tirar aquesta foto on surt amb aspecte de "persona perillosa".
Varem fer una intensa i llarga sessió d'unes 10 o 12 hores editant el vídeo, encara no està acabat però he penjat aquesta cançó on es pot veure més o menys com quedarà.

dimecres, 5 d’agost de 2009

Endavant les atxes

Sardineta del meu cor,
escric ferm i amb pas alegre.
L’holocaust ha finit.

La meva venjança contra la injustícia d’aquest món
es basa en
deixar de planxar.

Així doncs, entendré com a equilibrada
la balança del bé i el mal
apartant aquest acte espantós
del meu dia a dia.

D’altre banda, la planxa s’ha espatllat.

En Vila es belluga pel passadís.
Avui se’ns han fos dues bombetes més,
i ni això, ni la cruel retirada de carnet
han fet que em llancés per la finestra.

La vida funciona.