divendres, 25 de setembre de 2009

Mut

Algú crida embogit
a l’altra banda del vidre,
però hi ha un silenci i una pau
aquí
sedants.

La por es torça
com els arbres,
a sota el cel.

Veig un prat assentat,
serè.

Puc
riure
i
cantar,
i perdre-ho tot,

i les mans se’m moren
de gana,
dèbilment.


Tu

Fes-me aixecar del terra.
El món es mor de gana.
Fes-me aixecar.
Un rellotge.
Hi ha cabells teus aquí.
Marxem.

divendres, 4 de setembre de 2009

tu

Et faré un petó,
amb els dits de cendra
i una por terrible,
perquè no en se de viure.

Espera’m una mica
i si tens temps
jo em quedo amb tu.
T’estimo,
a vegades ho somio
que t’ho dic.

Ara estic trasbalsat.
El dubte
com una navalla fina
a la planta del peu.

No se què he fet.
Perquè no hi ets aquí?
Hi ha un buit immens al meu davant.

A l’ombra
dels llavis muts.

Com si em morís
et vull despullar,
ho necessito,
com si em faltés aire.

Vine hi fes-ho,
sense parlar.