dimecres, 21 d’octubre de 2009

Els dies de merda

Plou.
Arrossegues la vida
amb desgana,
de bon matí,
mentre algú et diu que no està prou bé
el que sigui que hagis fet,
i a tu t'importa una merda,
el fill de puta aquest t'importa una merda.
Et fa falta alguna cosa,
perquè de fet,
no t'acaba d'anar res
gaire bé
i tens ganes, sigui com sigui,
de marxar.

L'asfalt moll
és increiblement trist,

i el cos se t'estova,
fart.
Ja no en tinc ganes.

T'agafes la cara
ben fort
amb les mans.
Hauria d'anar a dormir
una estona més
penses.

És la sensació desagradable
de la roba molla,
No necessito res d'això.
Estic com
engabiat.