dilluns, 4 de juliol de 2011

tardes 1

He arribat fins avui
i després m'he mort,
després m'he aixecat un altre cop
i he anat a la nevera a menjar algo.

Sonava en Bill Callahan i l'habitació era absolutament meva,
amb la finestra oberta
i la tarda allà fora.

Hi ha dies en que
no existeix ningú
i tu estàs quiet
doblegat entre els minuts,
engroguit com un moble vell.