divendres, 16 de desembre de 2011

El disc

Feia dies que volia fer un petit escrit del que va ser la gravació del disc i l'altre dia vaig aprofitar aquesta notícia de l'Osona Rock per fer-lo.
A continuació el podeu llegir:



El disc és d'un color blavós, amb una franja lila i una part més blanquinosa a la banda de baix. Hi han uns arbres i aigua, i les lletres estan a la part de sobre. Jo plegava de treballar a les 14:30, dinava i anava cap a Terrassa. Gravàvem de 16:30 a 23h. Si tocava gravar cajons, en Bernat venia amb mi, i si tocaven contrabaixos venia en Jaume amb bus des de Barcelona. Allà ens trobàvem amb en Jordi Hernández, de Centermúsic, ens posàvem els cascos i anàvem muntant les cançons. Jo tenia una llibreta amb anotacions per a cada tema i una espècie d'horari per saber què tocava fer. Després van venir les guitarres i les veus, que era el que tenia més pistes i coses estranyes, i al final les col·laboracions. Crec que el més important del disc és que està viu; te cor. I que és nostre de veritat. La música l'hem anat trobant a la nostra manera des del principi, per això es fa tan complicat posar-li una etiqueta. Després, cap allà a les 21h, paràvem una estona i anàvem a sopar. Anàvem a un bar que hi havia al costat. La sensació era d'estar submergit a dintre l'aigua i sentir un fiambreig greu i constant. Era una pausa que servia per apartar-se de les cançons i mirar-les des de sobre, totalment saturats. En el disc he intentat no parlar de tonteries, no volia dir res que no m'importés de veritat. I després, hi han els ulls de la gent, que et miren i et fan petit a vegades. Mai saps del tot què hauries de dir. Però això ja no importa tant. Ara la feina ja està feta.