divendres, 20 d’abril de 2012

El bon temps

Em va apartar
com si fos una cadira o algo així,
jajaja
va ser al·lucinant.
Està bé saber com és la gent però,
no cal pas pensar-hi més.
Ara són dies d'aquests
que de cop plou
i de cop fa bon temps.
No ho dic pas per mi,
jo estic molt bé.

divendres, 13 d’abril de 2012

El final de l'amistat

Un fluorescent fa pampallugues
apunt d'apagar-se.
Com si s'apagués un somriure
o una constel·lació.
Amb indiferència.
Amb una tristesa terrible.