dimecres, 26 de juny de 2013

Guillem Ramisa i Godai Garcia. "Els homes que parlen sols"

Aquí teniu un breu resum de l'espectacle que fa unes setmanes varem fer jo i en Godai Garcia al Teatre Eliseu i que, molt alegrement, hem titulat "Els homes que parlen sols".
Això va ser a Roda de Ter l'11 de maig de 2013.
Espero que us agradi!


dimarts, 25 de juny de 2013

Presentació del llibre "El món ample"

Aquest diumenge dia 30 de juny faré la presentació del meu nou llibre de poesia “El món ample”. Serà a les 7 de la tarda a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda, a Roda de Ter. Hi esteu tots convidats!
A més comptaré amb la col·laboració inestimable d'en Gerard Rodríguez, l'Íngrid Mas i en Jaume Coll, que explicaran una mica el que voldran dels meus poemes.

Fins llavors!



dimecres, 19 de juny de 2013

Els imprescindibles de MMP (9è programa)

Novè programa de "Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol", de Ràdio Roda. Aquest és del poema "De societat".
Aquest serà l'últim programa, si més no, fins després de l'estiu.

Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013_06_19


"Benvinguts als imprescindibles de Miquel Martí i Pol. Avui he triat el poema “De Societat”, del llibre “Crònica de demà”. Un llibre que es va fer l’any 1976.
En aquest poema penso que hi desemboquen diverses emocions, però principalment hi trobo una fúria continguda envers la hipocresia de la societat. No la societat vista a gran escala, sinó la societat vista d'una forma més pròxima; els amics, les parelles, i el dia a dia de tot això.
En el poema es parla de les converses de sempre, dels principis de sempre, i de com aquests principis es poden difuminar ràpidament un cop ens toca viure. Un cop tenim la oportunitat de viure intensament.
Al poema es parla de la infidelitat, i s'hi entreveu el parlar per parlar i la poca cosa del dia a dia. S'hi entreveu la decepció de la vida correcte. De com l'amor es va diluint en la superficialitat i la rutina, i en una petita i discreta indiferència. S'hi entreveu que a vegades la maldat arriba com per venjar-se de la vida. Sense escrúpols, fins i tot amb alegria.
I parla també de que tot torna, i de que les coses canvien molt menys del que voldríem. De que potser costa massa marxar dels llocs on ens sentim segurs, o de que potser, no hi ha manera de marxar-ne."

diumenge, 2 de juny de 2013

Incendis

Crec que tinc un incendi al darrera l'esquena,
però no em penso girar ni de puta conya
a mirar-ho.
Penso fer com si no passés absolutament res
i cantaré el “Three little birds”
a ple pulmó
passejant per les muntanyetes.
I crec que amb això en tindré de sobres
per tirar el dia endavant,
perquè el greu
és greu i prou.
I no passa res.