dimarts, 24 de desembre de 2013

Marxar (maqueta)

Aquí teniu un tema nou que he estat gravant aquests dies. Com que abans no tingui el disc acabat encara falta temps, em feia gràcia ensenyar alguna cosa del que estic fent de música últimament. És un tema gravat a casa d'una forma força precària, o sigui que no és la versió definitiva, però espero que us agradi.

dilluns, 23 de desembre de 2013

Els imprescindibles de MMP (12è programa)

Aquí teniu l'últim capítol del meu aclamat programa radiofònic. Aquest és del poema "Túmul de vent".

Els imprescindibles de Miquel Martí i Pol 2013 12 23


"(...) Avui he pensat de parlar del poema “Túmult de vent”, del llibre “Després de tot”, un llibre que en Miquel va anar escrivint al llarg del temps, entre el 1990 i el 2002.

En aquest poema es parla del dubte. Es parla de com a vegades ens costa conèixe'ns, saber què volem. I de com a vegades ens costa saber si som qui realment volem ser. Parla d'aquesta línia fina que separa el que veiem clar del que no, d'aquest espai per el que passem a les palpentes tant sovint.
El dubte arriba quan no sabem el que volem, o quan no sabem què voldrem en un futur. Sabem que el món canvia i que nosaltres canviem, i tot sovint sembla un lloc ben diferent aquell moment del passat en que varem decidir alguna cosa. Molts cops ens sembla increïble que no veiguéssim que aquella decisió no era encertada.
El dubte ve perquè se'ns amaga la realitat, perquè se'ns amaga el futur, o perquè se'ns amaga el que pensarà l'altre gent. Tots vivim sota un judici permanent, i les nostres decisions ens van delimitant la vida.
És el perill i la responsabilitat d'escollir, però fins a quin punt podem decidir què ens agrada o ens deixa d'agradar? Fins a quin punt som nosaltres qui decideix? És interessant pensar que molts cops les nostres decisions venen marcades de forma totalment imperativa pel nostre subconscient.
Molts cops, el que ens sembla que és prendre una decisió, es centra sobretot en intentar descobrir què volem, i curiosament, aquest acte racional ens endinsa en un bosc immens de pros i contres que encara ens pren més perspectiva.
El poema fa referència a aquesta incertesa. A descobrir-se de cop i volta sense cap punt de referència, a sentir-se com un desconegut.
I potser és justament en aquest moment en què ens acostem més a la nostra essència, perquè sigui com sigui, el dubte, la nostra manera de dubtar i la nostra manera de decidir, és el que ens fa ser exactament qui som."