dilluns, 14 de setembre de 2015

El final



Les coses s'acaben. Arriben fins al canto d'un camí altíssim i cauen al buit. Totes les coses que s'acaben i moren, apaguen una estrella.
Nosaltres som recipients buits de coses que acaben i comencen.
Ara, aquest meu viatge també s'acaba. Avui plouen gotes grises i dèbils a Hong Kong. Plou distància i final. La vida em plega i em guarda un altre cop.
Viatjar serveix per no trobar mai el lloc. Per arribar perdudíssim al lloc de sempre. He estirat el món un tros més. Ho he empetitit tot. I tinc molt menys clar què m'importa.
Avui tinc ombres doblegant-se'm dins. No estic tranquil.
M'espera un viatge molt llarg fins a casa, i allà m'hi espera el cartró de sempre. M'hi espera el cartró de sempre. I no estic tranquil. Tinc una amenaça a dins. Un gos bordant lligat a una cadena tensa. Un gos que em mataria si pogués arrencar aquesta cadena tensa. Una cadena tensa com una mandíbula.
Avui tinc una amenaça a dins.

(Hong Kong, 30-08-15)